Inca avança en la investigació del jaciment de Son Mas des Potecari amb la localització d’una part de l’anell perimetral del túmul. La sisena campanya arqueològica ha permès delimitar aquesta estructura, avançar en la conservació del monument i confirmar algunes de les hipòtesis plantejades per l’equip investigador.

L’Ajuntament d’Inca ha presentat avui els resultats de la darrera campanya arqueològica al jaciment de Son Mas des Potecari, un dels conjunts patrimonials més singulars del municipi. Els treballs d’enguany han permès avançar en la investigació de l’estructura monumental, localitzar i documentar part de l’anell perimetral del túmul i corroborar algunes de les hipòtesis plantejades en el marc del projecte de recerca.

El jaciment, conegut des de principis del segle XX, conserva restes que permeten aprofundir en el coneixement de la prehistòria balear. Els seus orígens se situen entorn del 1000 aC, en el període talaiòtic, tot i que l’ocupació de l’enclavament abasta diferents etapes històriques i presenta també evidències posteriors, fins a l’època andalusina.

Des de 2017 s’hi duen a terme intervencions programades que han permès ampliar progressivament el coneixement del conjunt i posar de manifest el seu potencial arqueològic. El projecte combina la recerca científica amb la conservació de les estructures i la recuperació d’un espai patrimonial de gran valor per a Inca i per al conjunt de Mallorca.

Sisena campanya per investigar i preservar el monument. El Projecte Son Mas des Potecari està impulsat per l’Ajuntament d’Inca, amb el suport del Consell de Mallorca i la col·laboració dels propietaris de la finca. Aquesta cooperació permet combinar les actuacions arqueològiques amb els treballs de manteniment, adequació i consolidació necessaris per garantir la preservació del monument.

La campanya de 2026 ha comptat amb un equip multidisciplinari d’arqueòlegs, restauradors i especialistes en gestió del patrimoni, que ha treballat en la documentació, l’estudi i la consolidació de les estructures. Les actuacions han inclòs excavacions, intervencions de restauració, catalogació de les restes, aixecaments topogràfics i tasques de condicionament de l’entorn per evitar que la terra desplaçada alteri el context arqueològic original.

Una part important dels treballs s’ha centrat en la consolidació dels túmuls esglaonats. Des de l’inici d’aquesta línia d’actuació, el 2021, s’han identificat i prioritzat els punts que presentaven un estat de conservació més delicat, amb l’objectiu d’intervenir-hi progressivament i reduir el risc de deteriorament de l’estructura.

La localització d’un anell del túmul, un dels principals avenços. Un dels objectius destacats de la recerca era localitzar el tancament d’un dels anells que conformen l’estructura del túmul. La campanya d’enguany ha suposat un avanç significatiu en aquesta línia d’investigació, ja que l’equip ha aconseguit delimitar i documentar una part de l’anell perimetral. Aquesta troballa permet aprofundir en la comprensió de la configuració arquitectònica del monument i contribueix a resoldre algunes de les incògnites que encara envolten la seva construcció.

Les intervencions també han permès confirmar determinades hipòtesis de treball plantejades en campanyes anteriors. A més, durant els treballs han aparegut indicis d’una possible estructura anterior, que actualment es troba en fase d’estudi i que podria aportar nova informació sobre l’evolució històrica de l’enclavament.

Continuïtat dels treballs de consolidació. Aquestes actuacions, que es desenvolupen de manera progressiva des de 2021 amb la participació d’especialistes forestals, restauradors i arqueòlegs, s’han concentrat enguany en els sectors sud-oest i nord del jaciment. Una de les principals línies de treball consisteix en la retirada controlada de les soques i les arrels dels grans ullastres que afectaven el perímetre dels murs exteriors del monument. Aquesta intervenció permet reduir les afectacions de les arrels sobre les estructures i preparar els espais per a les tasques de consolidació que siguin necessàries.

Els treballs de conservació es duen a terme amb materials i tècniques compatibles amb les característiques constructives del monument, incloent-hi solucions de pedra seca i morter de calç, a més del control de la vegetació i la documentació sistemàtica de les estructures.

Un compromís amb el patrimoni d’Inca. Durant la visita, la regidora de Cultura, Alice Weber, ha destacat la importància de donar continuïtat a aquest projecte per preservar i estudiar el patrimoni històric del municipi. «Els resultats d’aquesta campanya demostren que Son Mas des Potecari encara té molt per explicar i ens animen a continuar treballant per resoldre les incògnites que presenta el monument. Cada nova intervenció ens aporta informació i ens permet avançar tant en el coneixement com en la conservació del jaciment», ha assenyalat Weber.